La vida es bella

Avui dedicaré aquesta entrada a una de les bandes sonores que més m'agrada: La vida es bella.
Curtit en films amb Fellini i els germans Taviani, Piovani sp com ningú crear melodies inolvidables i arribar al fons del cor de l'espectador (i no d'una forma tant descada com Benigni).

Lo millor d'aquesta banda sonora són els meravellosos temes centrals: un d'amor, molt maco, i un altre dedicat al personatge.de Guido i els seus embolics, amb ritme i contagiós. I dic el millor perquè la resta de la partitura es basa en algun tema secundari (un parell de valsos i temes foscos per tal de mostrar l'horror dels camps de concentració) i bàsicament repeticions d'aquests dos temes: més de la meitat dels talls conté alguna de les dues melodies, que reulta a cops abusiu.

En la pel.lícula resulten fascinants i fàcilment memoritzables degut a la seva excessiva aparició (que produeix una falsa sensació de "qué bona és la banda sonora perquè he sortit del cinema tatarejant-la").

Tot i això, la seva qualitat, és indubtable!

Aquí us deixo una d'aquestes dos joies que s'ha fet tant popular: 'La vita é bella'