BSO Casablanca: un cop de sort

Casablanca fou un fil llançat per la productora Warner Bross el 1942, que comptava amb la participació de l´Ingrid Bergman i Humphrey Bogart com a intèrprets estrella i amb Michael Curtiz com a director.



Musicalment parlant, cal dir que és una pel.lícula amb un gran interés. No només fou candidata a als Oscars de l' Acadèmia de Cine de Hollywood a la millor música original de Max Steiner. Però per complicar encara més aquella melodia desencadenada que va suposar el rodatge del film, també hi hagué problemes.



El compositor Max Steiner, que ja habia guanyat dos Òscars per El delator (John Ford, 1931) i La extraña pasajera (Irving Harper, 1941) i habia estat candidat , entre altres, per Lo que el viento se llevó (Victor Fleming, 1939) va voler substituir la cançó As time goes by, que provenia d'un show de Broadway de 1931, per una altra original seva que li proporcionara pingües royalties. Però per poder fer aquest canvi es deurien rodar de nou les seqüències en què el negre Sam tocava al piano. (Un altre detall: en un principi s'havia pensat que aquest paper fós interpretat per una dona, Lena Horne o Ella Fitzgerald; finalment fou el percussionista Dooley Wilson qui donà vida el fidel Sam, encara que no era ell qui tocava vertaderament el piano, sinó Elliot Carpenter ocult darrere una cortina).

Finalment, la substitució de la cançó no fou possible ja que Ingrid Bergman s´havia rapat els cabells per el rodatge de ¿Por quién doblan las campanas?, el seu següent film, ambientada en la Guerra Civil espanyola, i no trobàren una perruca comparable a la seva bella cabellera. Així, els productors van acabar tirant la tovallola. Per bé!
Segurament hagués sigut un error suprimir la melodia As time goes by, que arrelant-se en la pel.lícula va convertir-se en un èxit en totes les emisores de ràdio del pais.
"Alguna cosa deuria tindre per despertar tanta atenció", va reconèixer humilment Max Steiner, qui, curiosament, va composar la música de Play it again, Sam, versió lliure del mite de Bogart escrita i interpretada per Woody Allen sota les ordres de Herbert Ross. A Espanya, fou titulada Sueños de seductor.

Com a última curiositat pot assenyalar-se que en ningún moment es diu en la pel.lícula una de les frases que paradòjicament l´ha fet més famosa: "Play it again, Sam". En realitat, allò que la LIsa diu és : "Play it, Sam, play As time goes by". Per la seva part la frase de Rick és :"You played it for her, you can play it for me. Play it"

Així, dons, veiem que el món del cinema és ple de casualitats!